“La castanyera de la muntanya baixa a la ciutat a
vendre castanyes…”
Nosaltres també
vam rebre la seva visita. Ens va fer molta gràcia. La castanyera anava vestida
amb un mocador al cap i un davantal. Estava molt rodonda, segurament de tant
menjar castanyes.
Portava un
cistell ple de castanyes i anava acompayada del seu marit que anava amb gorra i
faixa. Tenien un
caminar molt graciós i ens van divertir d’allò més.
Ens van repartir
castanyes i després van menjar panellets i moniatos escalivats, acompayats de
moscatell. Seguidament els residents van recitar diferents poemes sobre la
castanyada i la tardor.
Autora: Rosalia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada