El dia de San Jordi es va fer moltes coses, que tot
seguit us explicaré. D’una banda, es van repartir les roses de manualitats que havíem
fet les setmanes abans. Vam treure la idea d’internet. Primer de tot, van anar
a comprar tovallons de paper de color vermell. El tovalló es tallava per la
part doblegada i se’n feien dos flors. Es plegava dos vegades fins a fer un
quadrat més petit. Després per la meitat de forma que quedava un triangle i
finalment una punta del triangle es plegava amb un costat de manera que quedava
com una paperina. Llavors es tallava la punta en mitja rodona i un cop s’obria
i s’arrugava per la punta ja teníem la flor. S’enganxava amb una mica de paper
de pintor que després vam pintar de color verd, igual que el mànec i la fulla.
D’altra banda, com és tradició, a part de les roses,
també vam repartir uns punts de llibre, que havíem elaborat dies abans. Aquest
any el punt de llibre era una rosa pintada amb aquarel·les. Era molt maco.
M’atreviria que és la vegada que ens ha quedat millor.
Pel que fa al programa del dia, a mig matí es va fer
comèdia de la història del drac de Montblanc. La història tractava d’un drac
que va arribar al poble i tenia tothom espantat. Per això els pagesos es van reunir per veure si trobaven
una solució. Un va dir que li donessin gallines, l’altre va dir que li donessin
un animal cada dia. Al final van decidir que no perquè sinó es quedarien sense
animals. Finalment van decidir que li donarien cada dia una noia del poble. Un
dia li va tocar a la filla del rei. Tot i la tristesa que això li provocà, el
rei va dir que la seva filla era com les altres. Quan la princesa anava a
entregar-se al drac va aparèixer un cavaller amb un cavall blanc i li va donar
un cop de llança i el va matar. De la sang del drac en va sortir una rosa que
la va entregar a la princesa. En aquesta comèdia la princesa era la Roser, el drac
la Mercè, el cavaller l’Eli i l’Íngrid la narradora.
A més a més de l’actuació, a mig matí vam recitar
poesies. Érem uns vuit residents que vam fer-ho. Een unes poesies molt boniques
i ens va sortir molt bé.
També van portar uns discos de sardanes i una colla de
treballadores en van ballar, sobretot durant la tarda.
Maria
