dilluns, 24 d’abril del 2017

SANT JORDI

El dia de San Jordi es va fer moltes coses, que tot seguit us explicaré. D’una banda, es van repartir les roses de manualitats que havíem fet les setmanes abans. Vam treure la idea d’internet. Primer de tot, van anar a comprar tovallons de paper de color vermell. El tovalló es tallava per la part doblegada i se’n feien dos flors. Es plegava dos vegades fins a fer un quadrat més petit. Després per la meitat de forma que quedava un triangle i finalment una punta del triangle es plegava amb un costat de manera que quedava com una paperina. Llavors es tallava la punta en mitja rodona i un cop s’obria i s’arrugava per la punta ja teníem la flor. S’enganxava amb una mica de paper de pintor que després vam pintar de color verd, igual que el mànec i la fulla.

D’altra banda, com és tradició, a part de les roses, també vam repartir uns punts de llibre, que havíem elaborat dies abans. Aquest any el punt de llibre era una rosa pintada amb aquarel·les. Era molt maco. M’atreviria que és la vegada que ens ha quedat millor.

Pel que fa al programa del dia, a mig matí es va fer comèdia de la història del drac de Montblanc. La història tractava d’un drac que va arribar al poble i tenia tothom espantat. Per això els  pagesos es van reunir per veure si trobaven una solució. Un va dir que li donessin gallines, l’altre va dir que li donessin un animal cada dia. Al final van decidir que no perquè sinó es quedarien sense animals. Finalment van decidir que li donarien cada dia una noia del poble. Un dia li va tocar a la filla del rei. Tot i la tristesa que això li provocà, el rei va dir que la seva filla era com les altres. Quan la princesa anava a entregar-se al drac va aparèixer un cavaller amb un cavall blanc i li va donar un cop de llança i el va matar. De la sang del drac en va sortir una rosa que la va entregar a la princesa. En aquesta comèdia la princesa era la Roser, el drac la Mercè, el cavaller l’Eli i l’Íngrid la narradora.


A més a més de l’actuació, a mig matí vam recitar poesies. Érem uns vuit residents que vam fer-ho. Een unes poesies molt boniques i ens va sortir molt bé.

També van portar uns discos de sardanes i una colla de treballadores en van ballar, sobretot durant la tarda.

Maria











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada